COL·LECTIU D’ESTUDIS MARÍTIMS
de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
 

ÍNDEX


PER QUÈ NAIX EL COL·LECTIU D’ESTUDIS MARÍTIMS?

En els nostres dies estem assistint a una progressiva i subtil desaparició de les velles embarcacions pesqueres de fusta que no fa massa temps omplien el nostre litoral, varades a les platges o amarrades als ports. I açò passa d’una manera quasi irremeiable gràcies a la línia d’ajudes oberta per la Unió Europea per a la renovació de la flota pesquera, la qual prima el desballestament de les velles barques per a la construcció de nous bucs dotats de tots els avanços tecnològics de navegació, pesca, seguretat i salvament avui a l’abast.

Però aquesta normativa, com ja és conegut per molts, no preveu la protecció de la vella nau com a patrimoni cultural marítim a preservar, sinó més bé el contrari, dóna facilitats per al seu desballestament o enfonsament, malgrat que la legislació també contempla la possibilitat de conservar el buc amb finalitats ornamentals fora de l’aigua i condemnat a no tornar a navegar.

Davant aquesta situació, un grup de persones de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, preocupades pel patrimoni vinculat amb el món de la mar, vam constituir al si de la institució el Col·lectiu d’Estudis Marítims , que entre altres finalitats i objectius té les de la protecció i salvament de velles embarcacions d’interès etnològic per a la seua conservació com a bens patrimonials de caràcter cultural amb finalitats didàctiques, educatives i museogràfiques, però, contràriament a allò previs en la legislació vigent i esmentat anteriorment, nosaltres volem que açò es faça dins de l’aigua i habilitades per a la navegació.

Amb aquestes premisses vam encetar el nostre propòsit, que en altres indrets compta també amb els seus seguidors. Ara calia, en localitzar eixes embarcacions a les portes del seu desballestament, fer prendre consciència a l’administració que les poques barques que encara s’hi conserven de moment del canvi de la vela pel motor, i també d’èpoques immediatament posteriors, foren salvades d’una mort segura.

FINALITAT I OBJECTIUS
 
 

Finalitat
  • Dedicar-se als estudis marítims i les activitats nàutiques a l’àmbit territorial de la Marina Alta
Objectius inicials
  • inventariar el llegat cultural del món de la mar
  • recuperar:
  • aquell material en perill de desaparició (p.ex. salvament d’embarcacions que van a ser desballestades, eines de pesca en desús...)
  • els costums i tradicions orals dels mariners, calafats ...
  • donar difusió:
  • preparació de publicacions
  • muntatge d’exposicions
  • organització de jornades ...
Objectiu complementari
  • potenciar i donar difusió a activitats culturals i lúdiques relacionades amb el món de la mar
  • participar en trobades de vela llatina
  • organitzar aplecs de vela llatina a la Marina Alta
  • promoure la col·laboració i les relacions amb tot tipus d’institucions relacionades amb el sector marítim, públiques i privades, per al millor compliment de les nostres finalitats, i implicar-les en el nostre projecte per tal d’establir col·laboracions i sinergies


 
 

ACTIVITATS

REGATES DE VELA LLATINA

PARTICIPACIÓ EN LA SETENA EDICIÓ DE LA REGATA VARADERO ORCELITANO
 El Col·lectiu d’Estudis Marítims de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta va participar, entre el 31 de juliol i l’1 d’agost de 1999, en la regata el Varadero Orcelitano (setena edició). El representava, a ell i a l’Ajuntament de Xàbia, el llaüt l’AMPA, que va fer el trajecte per mar des de Xàbia a la Torre de la Foradada, amb companyia de la barca de recolzament logístic "MisNietos", patronejada per Antoni Llidó. Van trigar quinze hores de navegació en fer el recorregut.

Participaren en aquesta cursa, a més del llaüt de la Marina Alta tripulat pels germans Amadeu i Baptiste Ros, Guadalupe Català i Antonio L. Fontes, vuit embarcacions (tripulades també per quatre persones) que representaven els clubs de vela llatina Santa Lucia de Cartagena i de la Mar Menor. Es tractava de bots de coberta correguda amb modificacions estructurals al seu bastiment. Bucs que han estat redissenyats per a la competició. Se’ls ha prolongat la quilla, reduït el pes i augmentat els metres quadrats de vela. Si bé aquests factors els fan més ràpids, també els fan susceptibles de bolcar amb una certa facilitat.

Els bots de regata del sud tenen 21 pams d’eslora, 400 quilos de pes i una superfície vèlica que és, entre el 30 i 50 %, superior a la de les veles tradicionals. El llaüt Ampa, construït l’any 1972 per Valentín Ros (qui junt amb Gabriel Castell n’és propietari), té 28 pams, pesa 1.200 quilos, la proa la té recta amb caperol i gorra, la popa es de ventall, porta una vela tradicional complementada per un floc. Com que els paràmetres que regien unes embarcacions i l’altra no eren comparables es competia en dos grups diferents, un dels quals estava integrat per una sola embarcació.

La competitivitat per guanyar la cursa i rebre el premi en metàl·lic amb que està dotada la regata (500.000 pts) ha deixat de costat l’esperit romàntic de la recuperació de la navegació amb el vell aparell de vela llatina i l’esportivitat de la navegació per pur plaer. Amb tot i amb això, tots els participants que superen el total de proves de la cursa reben una gratificació econòmica per compensar les despeses de manutenció i estatge de les tripulacions i acompanyants.

Pel que fa al transcurs de la regata pròpiament dita, va donar inici amb una hora de retard sobre el calendari previst en haver bolcat, en una falsa maniobra, la barca la Perla Negra abans d’iniciar-se la cursa. El recorregut de la primera prova va anar des de la Torre de la Foradada fins al port esportiu de Campoamor després de superar una balisa de desmarcament.

El diumenge pel matí es va lliurar des del port de Campoamor al del Cap Roig un triangle olímpic, en el transcurs del qual dues embarcacions van sofrir percanços, una va trencar l’antena i va haver de ser remolcada al port d’origen des d’on reemprendria la cursa després de reparar els danys, i una altra (guanyadora de diverses competicions anteriors) va rompre el pal i s’hagué de retirar de la cursa.

En finalitzar la segona prova es va fer un dinar de germanor per als participants i acompanyants al Cap Roig, finalitzat el qual es lliurà el tercer tram del recorregut que tenia el seu final a Torrevella. Per la nit en el local "Varadero Orcelitano " es lliuraren els premis a guanyadors i participants en la cursa.
 PARTICIPACIÓ EN LA COPA CATALUNYA DE VELA LLATINA

Durant els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, el Col·lectiu d’Estudis Marítims en col·laboració amb l’Ajuntament de Xàbia, va participar en aigües de Mataró (el Maresme) en la Copa Catalunya de Vela Llatina, amb el llaüt Ampa, tripulat pels germans Amadeu i Baptiste Ros, Guadalupe Català i Christian Monzó,. Allí s’hi congregaren més de 40 bastiments que venien, a més de Catalunya, de Mallorca, Menorca, Cartagena, el País Valencià i Sardenya, per participar en aquesta cursa.
 Competiren embarcacions de diferents tipus i construcció, que anaven des d’un petit bot de 15 pams construït a casa, a un llaüt del bou a la parella de 70 pams, passant per bots de regata i antics llaüts de sardinal i de palangre, que en deixar la funció pesquera s’han convertit en bastiments d’esbarjo. Donada la gran diversitat tipològica les embarcacions s’agruparen per categories, com per exemple: llaüts de més de trenta pams, bots de regata, embarcacions de nous materials...

Finalitzada la cursa, en un sopar de germanor es lliuraren els premis als guanyadors i el director d’organització, n’Antoni Bellés va agrair a tots els participants el seu entusiasme i constància en la recuperació de l’esperit de la navegació tradicional, malgrat la manca d’ajudes administratives a la conservació dels vells bastiments de fusta i a la vela llatina.

PARTICIPACIÓ EN LA XIV I XV TROBADA D’ESCOLES PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, CELEBRADES A XÀBIA (1999) I XALÓ (2000)
En ambdues trobades hem muntat tallers relacionats amb el món de la mar, però donant-li una doble vessant a l’aplicació de les activitats organitzades, per tal que les persones participants li puguen traure un valor afegit de les accions pràctiques aquí apreses d’aplicació en la vida quotidiana:
  

     

        
 
 

tallers de la mar contingut Destinataris
ELS NUCS MARINERS
  • consisteix en ensenyar a elaborar una sèrie de nucs bàsics que tenen aplicació d’ús en la vida quotidiana i també en la navegació. Inicien el participant des d’allò més senzill.
  • A la trobada de Xàbia es va ampliar el taller amb un específic de confecció i adobat de xarxa:
  •  
    • Una professional del sector de la confecció de xarxes de la Vila Joiosa i un jubilat de Xàbia, ensenyaven els participants a confeccionar els nucs bàsics necessaris per a l’elaboració d’una xarxa de pesca
  • població escolar: a partir de 3er de primària
  • públic en general
LA VELA LLATINA
  • s’exposa un llaüt arborat amb vela llatina, a partir d’ell s’ensenya els participants a:
  •  
    • reconèixer les parts d’una embarcació
    • conèixer el vocabulari específic d’un buc
  • edició d’un número monogràfic sobre la mar i el món mariner de la revista de Xàbia EL LLAÜT
  • població escolar: a partir de 3er de primària
  • públic en general
ELS QUADERNALS I POLISPASTS
  • Es mostra com el sistema de dos grups d’una o més politges cadascun l’un fix i l’altre mòbil, permet, multiplicar la força aplicada a un cable, cadena o a una corda, manualment o mecànicament, d’elevar càrregues amb un esforç inferior –proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil- al que seria necessari
  • població escolar: a partir de 3er de primària
  • públic en general
punt d’informació de l’IECMA
  • on es presenta allò que és l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i es mostraven les seues publicacions editorials
  • especialment dirigit a persones adultes


 
 

PROJECTES

EL SALVAMENT D’EMBARCACIONS HISTÒRIQUES

Necessitàvem, després d’un primer intent infructuós de salvament d’un parell de llaüts de tresmall amb base al port de Moraira, al municipi de Teulada, que algun d’aquells vells llaüts pesquers que navegaren per la nostra mar, i fins i tot més enllà de l’estret de Gibraltar, construït durant la primera meitat del segle XX, anara a ser desballestat, per tal d’emprendre l’acció de salvament i que fóra ressuscitat com a símbol ciutadà del passat. I això va ocórrer el mes de novembre de 1998, quan s’hi va localitzar al port de Santa Pola el llaüt quillat "Joven Margarita Volund" que havia estat donat de baixa de l’activitat pesquera per al bastiment d’una nova embarcació, ja que el seu propietari es jubilava i havia venut l’arqueig de la nau..

El quillat "Joven Margarita Volund" amarrat al port de Santa Pola, desembre de 1998

Vam emprendre totes les accions pertinents i necessàries amb l’armador (qui es va mostrar disposat a fer la cessió a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta), amb la Capitania de Port de Santa Pola, amb la Conselleria d’Alimentació, Agricultura i Pesca, amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ... per tal de poder fer fructificar el nostre propòsit, però no hi havia res a fer com a Institut d’Estudis. En canvi, si l’acció l’emprenia un ens de l’administració, com per exemple un ajuntament, una mancomunitat... i aquest renunciava al seu ús com a embarcació pesquera i la registrava en la vuitena llista, amb finalitats culturals i museogràfiques, aleshores si que hi havia possibilitats d’assolir el nostre propòsit. És en aquest moment, quan entrem en contacte amb l’Ajuntament de Xàbia per tal que se’n fera càrrec del nostre projecte. La corporació municipal va acceptar la nostra proposta de bon grat i per unanimitat de totes les forces polítiques amb representació municipal.

Ara calia que l’Ajuntament de Xàbia tancara el procés d’adquisició de l’embarcació Joven Margarita Volund del port de Santa Pola, encetat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, i procedira a la restauració del buc i a la restitució de les estructures vèliques originals, a fi que posteriorment als treballs puga ser transportada fins el port de Xàbia.

En aquests moments ja s’han encetat els treballs de conservació de les estructures externes del buc, de les quals després en parlarem, i existeix una memòria valorada de la restauració del llaüt realitzada per l’enginyer naval José Luís Carrau Mellado, la qual, si es considera adient, caldrà executar.

Que s’aconseguirà amb la restauració del llaüt Joven Margarita Volund?

UN POC D’HISTÒRIA DELS LLAÜTS I DEL QUILLAT "JOVEN MARGARITA VOLUND"

El llaüt "una embarcacion de pescar de un uso general desde tiempos muy remotos, que consta de determinada figura, construccion y velamen" armat amb vela llatina, ha estat al litoral valencià, especialment als segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX, l’embarcació tradicional, de la qual s’ha fet ús, per a la pesca a la costa (que és la que solia practicar-se més sovint al nostre litoral).

Amb la construcció de ports artificials tindrà un elevat creixement la construcció de llaüts, quasi el seu apogeu, amb canvis parcials a la seua morfologia constructiva, ja que ara se’ls podia donar més calat perquè no calia cada dia treure’ls a la platja; seran els llaüts quillats. Açò passa justament en un moment en què els velers i la tradició marítima de la vela van començar a desaparèixer, paulatinament a la progressiva substitució de la vela per moderns motors.

Aquest desenvolupament de la motorització, que s’inicia a les terres valencianes a partir de 1860-80, farà que molts vaixells a vela es modernitzen i transformen en embarcacions impulsades a motor, especialment durant les primeres dècades del segle XX (anys 20), mitjançant mínimes modificacions estructurals, gràcies a les quals han pogut sobreviure, fins els nostres dies, moltes d’aquelles embarcacions que ara esperen el seu desballestament o naufragi forçat; ja que, aleshores, resultava més econòmic rectificar-les, que construir-ne una de nova.

Un exemple d’aquest canvi i progrés és el llaüt quillat "Joven Margarita Volund" que va estar construït a Santa Pola els primers anys de la dècada dels 30 a la drassana "Campanares".

D’aquesta embarcació a hores d’ara desconeixem, per no haver pogut accedir a la documentació, el nom del mestre d’aixa que la dissenyà i el de l’equip de calafats que ajudaren a bastir-la. Així mateix, tenim algunes llacunes pel que fa al nom dels primers armadors que la van tenir en propietat, però no així dels últims, que van estar: José Sempere, Francisco Garrí i Antonio Pomares.

Aquest llaüt quillat va estar dissenyat i bastit per a la navegació a vela llatina, encara que no ho arribés a fer, per la introducció del motor en les seues estructures des del moment final del seu bastiment. La qual cosa feu que se li afegira al nom inicial de l’embarcació, Joven Margarita, el cognom de la marca del motor que se li havia incorporat: Volund. Però, amb tot i amb això, el nom pel qual es coneix encara avui popularment la barca, entre la gent de la mar, és el del seu sobrenom: la Tómbola.

Descripció del Joven Margarita Volund

Es tracta tipològicament d’un quillat. Els quillats són unes embarcacions grans, que s’empraven com a bucs de pesca o de navegació de cabotatge. Estructuralment, el Joven Margarita Volund, és una embarcació de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la quilla, que és bastant pronunciada. Té popa de palmito, una tipologia bastant moderna que permet ampliar l’espai de la coberta per a col·locar-hi els pescants de la pesca del bou, la seua forma és semicircular des de les aletes del llaüt i és sustentada per les gambotes que van fermes a la coberta. La roda de proa sobreeixia per damunt la regala i anava coronada per la gorreta o cap de moro (que li va estar suprimida i que ara caldrà restituir), la quaderna mestra té la forma d’una V.

La coberta té quatre escotilles o quarters:

  1. a proa: camareta habilitada amb tres lliteres per a dormir
  2. darrere de la cabina de comandament (inicialment darrere del màstil): la nevera
  3. darrere de la nevera: la sala de màquines, inicialment no existia, ja que estava dissenyat per a la navegació a vela
  4. a popa: per a magatzemar els estris de pesca

Aquest llaüt compta amb bugueres amb embornals, orla amb botanes i escobencs, i fa poc més de 70 pams d’eslora total (14’17 m) i 65 pams d’eslora entre perpendiculars.

La seua estructura, com ja hem esmentat, va estar dissenyada per anar aparellada amb vela llatina, per la qual cosa té la coberta amb molta "rosca" a fi que quan el vent, en navegació a vela, escorara el llaüt, el corredor de la coberta situat a barlovent quedara horitzontal. Com que se li va instal·lar propulsió a motor, la rosca es convertí en una molèstia, i se li instal·là una sobre coberta més plana.

el final dels quillats
Els quillats de motor substituïren totalment les parelles de barques de bou, i després les noves barques de bou motoritzades i de nou disseny els feren desaparèixer a ells.

LA REHABILITACIÓ DEL QUILLAT

Després de l’adquisició del llaüt ha calgut, inicialment i obligats per l’estat de conservació de la pròpia embarcació, emprendre una acció urgent de rascat de fons, escatat de pintura, substitució d’algunes taules bromades, col·locació de sabata, reclavat de taules, calafatejat general del buc… per tal d’assegurar el salvament de la nau, treballs que s’han executat a les drassanes VATASA al port de Santa Pola. I açò com a tasca inicial de la transformació d’un producte del passat en recurs educatiu i turístic.

Abans de poder traslladar el llaüt al port de Xàbia caldrà acometre els treballs de repristinació de la nau, els quals es dividiran per fases i per les diferents parts de l’embarcació que calga perpetrar, iniciant-se les tasques amb la restauració del casc i la coberta (rascat de la pintura, canvi de taules o planxes deteriorades, calafatejat, eliminació d’afegits -maquineta, pals i potencies- i recuperació de l’estructura original), pintura (pintar d’imprimació, pintat d’esmalts de regala a flotació i folis, pintat de patent). A continuació vindran els treballs d’habilitació de l’interior de la nau (cambra d’allotjament, cuina, excusats, sala de màquines amb canvi de motor), que una vegada finalitzats donaran pas a la restitució de l’estructura vèlica original, imprescindible per a fer-lo navegar a vela llatina (l’arboradura: adquisició i preparació dels pals, col·locació i subjecció d’arbres, eixàrcies, i el velam: elaboració i col·locació de veles).

Treballs de rehabilitació i conservació del buc del "Joven Margarita Volund" a les instal·lacions de VATASA, novembre de 1999
 L’aparell original d’aquesta embarcació, un dibuix del qual us adjuntem, el constituiria un pal major o arbre mestre molt inclinat cap a proa, el bauprés, la vela llatina mestra i la pollacra, i se li podia afegir, a més, en cas de no dedicar-se a la pesca del bou, un pal o arbre de mitjana amb una petita vela llatina (vela de mitjana) i la botafora.
A més a més de totes les tasques enumerades anteriorment, caldrà habilitar la nau amb sistemes elèctrics i de fontaneria, de navegació, de dipòsits de combustible i aigua, materials de salvament, etc. que no anem a entrar a descriure amb detall.

 

El cost de l’adquisició i l’execució de la restauració ascendirà a uns quants milions, així com amb posterioritat el seu manteniment, per la qual cosa l’Ajuntament de Xàbia ha consignat dins les partides pressupostàries d’enguany una considerable quantitat per tal d’afrontar la despesa de la rehabilitació del quillat. Finalitzada la restauració caldrà establir un programa d’explotació del vaixell com a recurs turístic i educatiu, i caldrà començar a explotar-lo comercialment, per tal que siga viable el seu propi autofinançament i l’amortització de la inversió feta.

Així mateix per tal de tenir en bon estat els materials i les instal·lacions de la nau, i obtenir unes condicions de funcionament òptimes de la maquinària interna, una vegada el vaixell estiga reparat i restaurat, han d’establir-se uns serveis de manteniment de l’embarcació preventius, destinats a efectuar un conjunt d’accions adequades a cada part, per tal d’assegurar la continuïtat del seu funcionament i que no s’arriben a avariar.

El seu destí

El propòsit del Col·lectiu d’Estudis Marítims de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, és el de convertir aquest llaüt quillat en centre proveïdor d’educació per a la població jove i en difusor del nostre llegat cultural i patrimoni a qui ens visite. I creiem que la navegació s’ha de convertir en la base sobre la qual sustentar tot el procés a emprendre.

Esperem que aquests mateixos propòsits siguen assumits per l’Ajuntament de Xàbia i els puguem veure fets realitat.
 
 

ELS PASSOS A SEGUIR PER A SALVAR ALTRES EMBARCACIONS QUE S’HI TROBEN EN SITUACIONS SEMBLANTS

Presentar davant la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana a l’empara del punt 6, apartat g, de l’article únic del reial Decret 2287/98, de 23 d’octubre (BOE núm.273 del 14/11/98):

L’ORGANITZACIÓ D’UNA TROBADA I REGATA DE VELA LLATINA A LA MARINA ALTA

El Col·lectiu d’Estudis Marítims en aquests moments té en ment la celebració d’una gran trobada d’embarcacions de vela llatina en aigües de la Marina Alta una vegada estiga restaurat el quillat "Joven Margarita Volund", que ha estat rescatat, pel seu valor històric, d’un desballestament segur.

Des de Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta es té per objectiu per al dia de la varada del quillat restaurat, reunir molta gent i moltes embarcacions en una travessia de companyerisme per les aigües de la Marina Alta, amb activitats paral·leles a terra (esdeveniments de múltiples facetes) que atraguen tot tipus de públic. Però de tot açò ja en parlarem més avant. 

ASSOCIACÓ DE BARQUES TRADICIONALS DE XÀBIA

Com a continuació del treball del Col·lectiu d'Estudis Marítims de l'IECMA, l'any 2003 es va constituir l l'Associació de Barques Tradicionals  de Xàbia. Aquesta associació ha continuat el treball iniciat per aquest col·lecitu de l'IECMA. Podeu seguir aquest col·lectiu en la següent adreça: http://www.tradixabia.org/tradixabia/benvinguda.html.

INFORMACIÓ SOBRE EL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA i LA REVISTA ARGO.

Podeu informació sobre el Museu Marítim de Barcelona a http://www.mmb.cat/index.php?idm=2. Aquesta entitat edita la revista ARGO, que podeu trobar a http://www.mmb.cat/img/admin/noticies/arxiu_121_1.pdf.

 

                         

                                                                          Desembarcament al Portitxol

                      

                                                                                 Varada de  Paqui I


                             

                                                                                    Llaüt Sant Isidre I  

                         

                                                                                         Llaüt Sant Isidre II

EL PATRIMONI MARÍTIM AVUI A LA MARINA ALTA      
 Inventari d’embarcacions històriques de la Marina Alta (en procés d’elaboració)      
 
 

BÚSTIA DE SUGGERIMENTS    
Jaume Buigues i Vila     
correu@iecma.net    

Coordinador del Col·lectiu d’Estudis Marítims     
 de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta